dilluns, 6 de març de 2017

A Patti Smith

A PATTI SMITH

Gloria, sona Gloria de la Smith
i el poema queda acaronat pels cabells de la Joplin


Quina força nerviuda tens Patti
Em provoques.
Em ballen les venes.


Rock n roll Nigger retruny
a cada paret de la casa
i vull que els veïns s'emprenyin
i despotriquin contra Patti.
A mi m'ignoren.
Obre'ls la porta.


Sra.  Mariona, vostè tan velleta ja,
passi, vol un cafè?
No, xicot, posa'm la música que ahir
em va despertar.
Dancing Barefoot. De la Patti.
Tregui's les sabates.

 
Si Janis t'escoltés ara.
les dues amb cabells blancs
sacsejant el cap, fumant marihuana
i tossint amb veus de vida,
no seríeu una obra d'art, Patti?
No som peces de museu, tio.

 
People Have The Power
i la meva vista s'inventa
una gernació de gent alegra
travessant el pont del futur.
Un puny s'alça. És el teu.
People Have The Power



dijous, 2 de juny de 2016

SÓN LES NITS QUE EM DONEN LA VIDA




Són les nits, les meves nits
de jazz, Porto i rom
les que em donen la dimensió de la vida.

Contenen l'essència de mi,
Cada xarrup de rom és un viatge al fons,
allí on sonen els bressols que m'arboren.

Són les nits, les meves nits
de jazz, Porto i enyor de tu,
les que em donen la dimensió de l'amor.

Contenen les alegries adolescents
fabricades en vinil i aromes de noia,
allí on se'm van obrir els plaers...

Aquestes nits, les meves nits
acaronat per veus suaus, femenines,
del jazz i el blues

Destil·len com qui no vol
els millors moments de silenci
i dibuixen el meu més sincer somriure,

Plaent i escampat per tot jo
absorbeixo l'estança on escric
i dormo i faig l'amor

                             quan hi ets...

Amb ulleres de roig de vi
i el paladar banyat pel Saint James
decideixo deixar anar les cordes.

Mortalla feta de costums i convencions
que faig saltar cada vespre al ritme del jazz
Oh, ja lliure de tot em descalço.

Peus arrapats a terra, sentint-lo
prement-lo amb els dits
mentre m'enamoro de nou del llum roig.

Tènue, just al punt per crear el paisatge íntim
que com un conte em du al bosc de mi mateix,
allí on el sotabosc és la primera pell.

Torno a omplir la copa vintage, de rom,
la boca és un mar de pirates
i el cos, un vaixell agosarat amb bandera negra.

Navego, i el vent és la veu que canta
i viatjo pels records, tan vius,
de les mars descobertes al 77.

I mentre escric m'adono que ets amb mi
dessota la terra humida de la meva epidermis,
present i arrapada com la meva pròpia arrel.

Són les nits, les meves nits
de jazz, Porto i rom
les que em donen la dimensió de la vida.



                               








diumenge, 22 de maig de 2016

COM UN VIATGE GREC (els nostres viatges)




Una ceràmica grega em recorda viatges
i mites que hem compartit pel món
He destil·lat flors d'amor i foc a les teves natges
en carrers forans de qui sap on!

Mentre, ens embolcallaven centenars de paisatges
i engolíem milers de senders
anhelants, com érem, de passar llargs estiatges
en camps, illes, platges o carrers.

Ulisses en trànsit, solcàvem ones i xalocs
pel mare nostrum i més enllà:
viatgers colrats i experts com nosaltres n'hi ha pocs,
corones que  sabem abillar.

Una ceràmica grega ens ha nomenat colons,
i nosaltres, cofois i tenaços,
posseïdors de tresors, déus de tots els dons:
viatgem l'Hèl·lade dels audaços.





divendres, 20 de maig de 2016

PLAERS (cinc haikus)





I

De rom l'aroma
i el gust que amara el somni,
del llit, preludi.

II

Fresca cervesa
farcida de mirades
en una plaça.

III

Llum de tenebra
i música de seda
cada capvespre.

IV

Trena de braços
i un pom de cames
quan ens desperta l'alba.

V

Un cafè cada tarda
ens amara la boca
al sofà dels divendres.



(L'haiku és una construcció poètica japonesa que en al cas de la poesia catalana acostuma a tenir versos de 4 i 6 síl·labes. Expressa instants.)






dimecres, 18 de maig de 2016

TRES HAIKU SENSUALS




I
Quan al matí et lleves
despullada i serena
contemplo els mites.

II
Enmig les natges
el meu dit ressegueix
solcs d'Afrodita.

III
Vençuts, els sexes
s'admiren al capvespre,
fi de batalla.

divendres, 6 de maig de 2016

FER L'AMOR SENSE COMES




Esdevenírem xiuxiueig
dessota els llençols a la nit
amb els mots apressats al pit
i els cossos prestos al festeig

dues síl·labes resistents
no desitjaven ser paraula
i dels mots ens mancava baula
fins que bufaren tots els vents

I una mar blavíssima i ferma
ens gronxà amb onades de seda
prou fort per ensorrar la cleda
i sembrar flors d'aigua i esperma

Tu i jo parlant amb foc als llavis
empesos per mar embravida
férem aquell amor de savis
que sabem fer quan brolla vida

Com dos vestits enduts pel vent
acaronàrem els terrats
i travessàrem abocats
totes les llunes a ponent.




dimecres, 27 d’abril de 2016

EM PREGUNTO SI AIXÒ NOSTRE ÉS PER SEMPRE...




Em pregunto a les tardes
tocant el capvespre
quan tot es fa més lent
si això nostre són fades
i serà per sempre
o és només un invent
si el foc seran les brases
d'un transitar feréstec
a la buidor del vent
si se'ns clouran les ales,
tedioses esperes
d'aquell trist anar fent
Em pregunto i responc
que la flama respira
i la brasa reviu
dels cabells, el manyoc
de la pell, un bon dia
com si fos ple estiu
i els meus ulls de badoc
regalant-te vida
vora el foc del vell niu